Que boig el mon
View more presentations from berenguermestral.
Avaluació personal del projecte
Fa 15 anys
dijous, 12 de maig del 2011
LA POESIA POPULAR COM UNA EXPERIÈNCIA ROCK
OBJECTIUS:
- Apropar als alumnes a la poesia popular i al rock català
-Visualitzar la poesia/cançó per mitjà d'imatges
- Expressar mitjançant imatges els sentiments que desperta la lletra de les cançons
- Compartir amb els companys els sentiments buscant imatges que els expressin i confeccionar una presentació.
-Adquirir destresa en l’ús de les noves tecnologies
- Confecció de presentacions en equip amb el Google documents
- Llegir/cantar amb pronuncia, dicció i entonació correcta un poema
CONDICIONS PRÈVIES:
Com cada any el Departament de Llengua del nostre IES organitza la festa de Sant Jordi.
Aprofitant que estudiàvem el llenguatge poètic a 1r i 2n, hem pensat que la poesia popular, pràcticament oblidada a les aules, podria ser el nostre centre d’estudi, però focalitzant-la en un aspecte atractiu per als nostres alumnes, la música rock. Vam seleccionar grups de música catalans i valencians, vàrem triar algunes de les seves lletres i ho presentàrem als alumnes, aquests es varen entusiasmar des del primer moment i triaren Lax “n” busto i Obrint Pas.
Cada curs d’ESO treballarà un poema, primer farà Lax “n” busto (Que boig el món) i 2n Obrint Pas (Som), com a recapitulació i avaluació confeccionaran, en grups de quatre, una presentació en PowerPoint. La millor presentació de cada curs es mostrarà el dia de Sant Jordi durant l’acte de lliurament de premis literaris. Les presentacions visuals serviran per il•lustrar la lectura del poema dels alumnes de 2n que a més disposarà de suport musical inclòs al PowerPoint. Aquest suport musical serà fruit d’un arranjament fet per una alumna de 1r. Els alumnes de 1r sortiran a cantar la cançó de “Som” i tindran un suport visual confeccionat per ells en powerpoint i fons musical dels autors, integrat al document del powerpoint.
PASSOS A SEGUIR:
Fase Prèvia: el professor presenta la creació poètica de grups de música catalans i valencians
Fase de Planificació: el professor lliura els poemes i s’inicia el treball d’expressió-comprensió
Fase de Creació:
1- Els alumnes expressen mitjançant frases els sentiments que els hi desvetlla cada estrofa
2- Es distribueixen les estrofes del poema per tal de cercar imatges
3- Busquen amb el cercador de Google imatges que permetin visualitzar els sentiments desvetllats.
4- S’organitzen per grups de treball al Gmail (google docs). Comparteixen edició amb els companys de grup i amb el professor, essent un el propietari i la resta figuren com a editors.
5- Per mitjà del Google Docs hi ha un intercanvi d’imatges entre els membres del grup.
6- Emprant el Xat del Google seleccionen les imatges que empraran per il•lustrar el poema.
7- Preparen a la classe el Power-Point
8- Envien la presentació a la professora que la revisa
9- Cada grup mostra la seva presentació a la classe
10- Es fa una votació i la més votada es presenta a l’acte de Sant Jordi
- Apropar als alumnes a la poesia popular i al rock català
-Visualitzar la poesia/cançó per mitjà d'imatges
- Expressar mitjançant imatges els sentiments que desperta la lletra de les cançons
- Compartir amb els companys els sentiments buscant imatges que els expressin i confeccionar una presentació.
-Adquirir destresa en l’ús de les noves tecnologies
- Confecció de presentacions en equip amb el Google documents
- Llegir/cantar amb pronuncia, dicció i entonació correcta un poema
CONDICIONS PRÈVIES:
Com cada any el Departament de Llengua del nostre IES organitza la festa de Sant Jordi.
Aprofitant que estudiàvem el llenguatge poètic a 1r i 2n, hem pensat que la poesia popular, pràcticament oblidada a les aules, podria ser el nostre centre d’estudi, però focalitzant-la en un aspecte atractiu per als nostres alumnes, la música rock. Vam seleccionar grups de música catalans i valencians, vàrem triar algunes de les seves lletres i ho presentàrem als alumnes, aquests es varen entusiasmar des del primer moment i triaren Lax “n” busto i Obrint Pas.
Cada curs d’ESO treballarà un poema, primer farà Lax “n” busto (Que boig el món) i 2n Obrint Pas (Som), com a recapitulació i avaluació confeccionaran, en grups de quatre, una presentació en PowerPoint. La millor presentació de cada curs es mostrarà el dia de Sant Jordi durant l’acte de lliurament de premis literaris. Les presentacions visuals serviran per il•lustrar la lectura del poema dels alumnes de 2n que a més disposarà de suport musical inclòs al PowerPoint. Aquest suport musical serà fruit d’un arranjament fet per una alumna de 1r. Els alumnes de 1r sortiran a cantar la cançó de “Som” i tindran un suport visual confeccionat per ells en powerpoint i fons musical dels autors, integrat al document del powerpoint.
PASSOS A SEGUIR:
Fase Prèvia: el professor presenta la creació poètica de grups de música catalans i valencians
Fase de Planificació: el professor lliura els poemes i s’inicia el treball d’expressió-comprensió
Fase de Creació:
1- Els alumnes expressen mitjançant frases els sentiments que els hi desvetlla cada estrofa
2- Es distribueixen les estrofes del poema per tal de cercar imatges
3- Busquen amb el cercador de Google imatges que permetin visualitzar els sentiments desvetllats.
4- S’organitzen per grups de treball al Gmail (google docs). Comparteixen edició amb els companys de grup i amb el professor, essent un el propietari i la resta figuren com a editors.
5- Per mitjà del Google Docs hi ha un intercanvi d’imatges entre els membres del grup.
6- Emprant el Xat del Google seleccionen les imatges que empraran per il•lustrar el poema.
7- Preparen a la classe el Power-Point
8- Envien la presentació a la professora que la revisa
9- Cada grup mostra la seva presentació a la classe
10- Es fa una votació i la més votada es presenta a l’acte de Sant Jordi
LLUITAR O DEFALLIR? TAST O EMPATX? FINS A QUAN HEM DE SEGUIR APAGANT FOCS A PRIMERA LÍNIA SENSE HAVER-LOS PROVOCAT?
Les circumstàncies ens han dut a una situació veritablement angoixant i gens encoratjadora. Els educadors ja portem anys donant el màxim, invertint molta part del temps propi en afers del treball, deixant-nos la pell, les il•lusions i els somnis en projectes engegats sense gaire previsió de futur i continuïtat per part de l’administració central i autonòmica.
Veritablement començo a sentir-me enganyada, manipulada, infravalorada... per què? Doncs per un fet que tot i caient pel seu propi pes sembla no ser evident per aquells que ens dirigeixen. Els professors som simplement els peons del sistema educatiu, fem de la millor manera que podem i sabem el que ens encomanen, patim la pressió directa de les famílies i dels alumnes, i com no dels nostres caps. Els que ens dirigeixen, els que estan asseguts darrera la taula del seu despatx, són conscients de les conseqüències de les seves ordres i dels seus capricis? sí capricis, perquè és això el que sembla. Les decisions, els acords, les resolucions... les seves “parides mentals” generen una inversió d’energia per part del docent que és menystinguda per totes les capes de la societat i que a més no rep cap retribució econòmica, ni acadèmica, ni d’agraïment... Quan portes uns quants anys treballant, com en el meu cas, 28 anys de servei com a funcionària, et sorgeix la temptació d’engegar-ho tot a rodar i passar de totes “les dèries innovadores” i fer el que et sembla més convenient a l’aula i punt, però la desgràcia que tenim molts és que ens deixem il•lusionar i ens embarquem en totes i cada una de les famoses reformes que asseguren unes millores significatives per als nostres alumnes i, què aconseguim? Invertir temps privat, esforços, rebre crítiques ... ser “els rucs dels cops”.
La introducció de l’1x1 a les aules ha significat un daltabaix organitzatiu, metodològic i acadèmic. Però com sempre, els professors hem tirat del carro, hem donat la cara, ens hem posat al dia anant a mil i un cursets de formació, xerrades, hem invertit diners i temps personal... i ara , la incertesa. Què passarà?
Tal i com es pot veure els curs 2009-10 vaig anar treballant les TIC a l’aula, no era el primer any, però sí el primer que feia un portfoli. Aquest curs he hagut de fer tantes i tantes coses, apagar tants i tants focs que desgraciadament no he disposat de temps per anar posant al dia el diari acadèmic engegat el curs passat, per aquest motiu em limitaré a penjar l’activitat realitzada per sant Jordi amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO.
Veritablement començo a sentir-me enganyada, manipulada, infravalorada... per què? Doncs per un fet que tot i caient pel seu propi pes sembla no ser evident per aquells que ens dirigeixen. Els professors som simplement els peons del sistema educatiu, fem de la millor manera que podem i sabem el que ens encomanen, patim la pressió directa de les famílies i dels alumnes, i com no dels nostres caps. Els que ens dirigeixen, els que estan asseguts darrera la taula del seu despatx, són conscients de les conseqüències de les seves ordres i dels seus capricis? sí capricis, perquè és això el que sembla. Les decisions, els acords, les resolucions... les seves “parides mentals” generen una inversió d’energia per part del docent que és menystinguda per totes les capes de la societat i que a més no rep cap retribució econòmica, ni acadèmica, ni d’agraïment... Quan portes uns quants anys treballant, com en el meu cas, 28 anys de servei com a funcionària, et sorgeix la temptació d’engegar-ho tot a rodar i passar de totes “les dèries innovadores” i fer el que et sembla més convenient a l’aula i punt, però la desgràcia que tenim molts és que ens deixem il•lusionar i ens embarquem en totes i cada una de les famoses reformes que asseguren unes millores significatives per als nostres alumnes i, què aconseguim? Invertir temps privat, esforços, rebre crítiques ... ser “els rucs dels cops”.
La introducció de l’1x1 a les aules ha significat un daltabaix organitzatiu, metodològic i acadèmic. Però com sempre, els professors hem tirat del carro, hem donat la cara, ens hem posat al dia anant a mil i un cursets de formació, xerrades, hem invertit diners i temps personal... i ara , la incertesa. Què passarà?
Tal i com es pot veure els curs 2009-10 vaig anar treballant les TIC a l’aula, no era el primer any, però sí el primer que feia un portfoli. Aquest curs he hagut de fer tantes i tantes coses, apagar tants i tants focs que desgraciadament no he disposat de temps per anar posant al dia el diari acadèmic engegat el curs passat, per aquest motiu em limitaré a penjar l’activitat realitzada per sant Jordi amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
