Les circumstàncies ens han dut a una situació veritablement angoixant i gens encoratjadora. Els educadors ja portem anys donant el màxim, invertint molta part del temps propi en afers del treball, deixant-nos la pell, les il•lusions i els somnis en projectes engegats sense gaire previsió de futur i continuïtat per part de l’administració central i autonòmica.
Veritablement començo a sentir-me enganyada, manipulada, infravalorada... per què? Doncs per un fet que tot i caient pel seu propi pes sembla no ser evident per aquells que ens dirigeixen. Els professors som simplement els peons del sistema educatiu, fem de la millor manera que podem i sabem el que ens encomanen, patim la pressió directa de les famílies i dels alumnes, i com no dels nostres caps. Els que ens dirigeixen, els que estan asseguts darrera la taula del seu despatx, són conscients de les conseqüències de les seves ordres i dels seus capricis? sí capricis, perquè és això el que sembla. Les decisions, els acords, les resolucions... les seves “parides mentals” generen una inversió d’energia per part del docent que és menystinguda per totes les capes de la societat i que a més no rep cap retribució econòmica, ni acadèmica, ni d’agraïment... Quan portes uns quants anys treballant, com en el meu cas, 28 anys de servei com a funcionària, et sorgeix la temptació d’engegar-ho tot a rodar i passar de totes “les dèries innovadores” i fer el que et sembla més convenient a l’aula i punt, però la desgràcia que tenim molts és que ens deixem il•lusionar i ens embarquem en totes i cada una de les famoses reformes que asseguren unes millores significatives per als nostres alumnes i, què aconseguim? Invertir temps privat, esforços, rebre crítiques ... ser “els rucs dels cops”.
La introducció de l’1x1 a les aules ha significat un daltabaix organitzatiu, metodològic i acadèmic. Però com sempre, els professors hem tirat del carro, hem donat la cara, ens hem posat al dia anant a mil i un cursets de formació, xerrades, hem invertit diners i temps personal... i ara , la incertesa. Què passarà?
Tal i com es pot veure els curs 2009-10 vaig anar treballant les TIC a l’aula, no era el primer any, però sí el primer que feia un portfoli. Aquest curs he hagut de fer tantes i tantes coses, apagar tants i tants focs que desgraciadament no he disposat de temps per anar posant al dia el diari acadèmic engegat el curs passat, per aquest motiu em limitaré a penjar l’activitat realitzada per sant Jordi amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO.
Avaluació personal del projecte
Fa 15 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada